1/5 CAROLINA M. 1 year ago on Google
Mai
més.
D'entrada
cues
eternes.
La
persona
que
cobra,
fa
entrar
els
nens
i
els
dona
el
tiquet
ja
es
mostra
agobiada
i
de
mala
gana.
Després
molta
estona
perduda
(i
ja
pagada)
dins
el
recinte
però
sense
entrar
a
la
neu.
Quan
per
fi
agafen
la
cinta
transportadora
hi
ha
acumulació
de
nens,
els
monitors
van
sense
esquís,
i
la
manera
d'ensenyar-los
és
anar
baixant
amb
els
nens
agafats
per
darrere
de
la
samarreta
i
ells
caminant
al
darrere
fins
abaix
i
després
sols
a
la
cinta
sense
vigilància
(a
un
nen
se
li
va
enganxar
un
esquí
dins
la
cinta
i
no
hi
havia
ningú
per
parar-la.
Es
va
fer
mal
i
va
estar
al
terra
plorant
sol
una
bona
estona).
Un
cop
arriben
a
dalt
de
la
cinta
van
amuntegant-los
com
si
fossin
ramat.
Quan
cauen
(a
la
cua)
i
els
infants
es
queden
plorant
amb
les
cames
creuades,
triguen
un
munt
a
aixecar-los
del
terra
i
sense
ni
mirar-los
ni
donar-los
instruccions
perquè
no
tornin
a
caure,
els
tornen
a
amuntegar.
Nens
desatesos,
una
monitora
mirant
el
mòbil,
una
altra
encarant-se
amb
els
pares
que
estem
allà
demanant
una
mica
d'atenció
amb
cura.
Són
petits,
estan
espantats,
ploren
i
els
monitors
no
tenen
cap
mena
de
sensibilitat.
Aquests
infants
no
volen
ni
tornar
a
sentir
parlar
d'esquiar.
Dues
baixades
o
una
en
total.
5 people found this review helpful 👍