Un gran lugar para disfrutar de la naturaleza comiendo y paseando. Uno de mis sitios favoritos. Naturaleza pura y ideal para caminar en su ruta de 36 kilómetros. Llevo viniendo desde que era pequeño y es un lugar mágico. Tiene una naturaleza increíble y se puede caminar hasta la zona del Penedés, es un sitio para ideal para llevar merienda o desayuno y comer todo disfrutando de la naturaleza. Aún sigue allí el árbol dónde te puedes meter dentro de él para hacerte una foto. Este lugar me trae muy buenos recuerdos en la infancia, siempre se me hacía el día súper largo y no tenía ganas de volver. Si quieres disfrutar yo recomiendo venir aquí, puesto que queda cerca de la Llacuna y de la comarca del Anoia.

👍😎🍺☕👋 Segons la tradició popular, el santuari està dedicat a Sant Magí, l'anacoreta martiritzat en el segle III i enterrat en aquest lloc.  Fins al 1204 no s'esmenta documentalment la roca de Sant Magí i al segle xiii hi havia una església, que era centre de devoció i beneficiària de llegats.  Al segle XVI, a iniciativa dels Cervelló, es va restaurar el temple i s'hi organitzà una germandat, alhora que fou dotat amb diverses propietats. Els barons de la Llacuna, patrons del santuari de Sant Magí, donaren el lloc als religiosos dominics que, provinents del Convent de Santa Caterina, s'hi establiren des del 1603 fins al 1835. El 1732 es va començar a construir l'església actual, que es va inaugurar, encara que inacabada, el 1735. Fou objecte de diversos saqueigs els anys 1714, 1835 i 1936. Des del 1841 té funcions parroquials. Vers el cingle sobre el santuari, un rengle d'esglaons condueix a una cavitat natural coneguda com la cova de Sant Magí, on la tradició diu que el sant l'habità durant trenta anys, alimentat pels àngels, i on fou perseguit i mort pels romans. En aquests cingles encara hi ha uns antics ermitatges en runes.Documentalment no tenim cap notícia anterior al 1204 i ja en aquest moment existia una església ermitana. Al segle XVI, la família Cervelló llegà al Santuari diverses propietats. Els dominicans el regentaren entre 1603 i 1835. a partir de 1841 és la parròquia de la rodalia. Sota el santuari es troba la Capella de les Fonts de Sant Magí, d'aigua considerada com miraculosa i objecte de romiatge; segons explica la llegenda, el sant la va fer brollar donant tres cops a terra amb el seu bastó quan els soldats romans el baixaven captiu de la muntanya de la Brufaganya, a Santa Perpètua de Gaià. Durant segles, poblacions com Barcelona, Tarragona, Lleida, Cervera o Igualada han anat a buscar aigua de les fonts de Sant Magí de Brufaganya, per fer-la entrar després de manera solemne al seu municipi i repartir-la entre els veïns. Prop de la Capella de les Fonts hi ha un pedró dedicat a Sant Magí per la ciutat d'Igualada. És una columna d'un metre i mig amb una inscripció que dóna fe de la devoció igualadina.  Es va inaugurar el 16 d'agost del 1927 i fou destruït el 1936 durant la Guerra Civil. Els igualadins hi tornaren l'any 1950 per fer-ne la restauració i la segona inauguració a càrrec de mossèn Amadeu Amenós. El 16 d'agost de 2010 va tornar a ser inaugurat per representants de l'Ajuntament d'Igualada i els Amics dels Cavalls de l'Anoia, després d'una nova restauració.

A visitar, tant l'entorn com l'ermita. Arbre monumental a la zona.

Precios, calma, silenci, paratge inigualable, per descobrir i deixar-se embadalir.

Un lloc màgic de retrovament amb la natura, la pau, i tambè amb la música de la ma dels concerts d'estiu que es programen cada any amb molt d'encert.

Lloc molt bonic i tranquil Aigua fresqueta

Indret molt interessant, amb vistes precioses i diversos aspectes per descobrir. Aconsellable visitar-ho tot, les fonts, les coves i el santuari.

Un rincón con su encanto para combinar en una ruta por la zona