5/5 Sílvia G. 3 years ago on Google
(Translated
by
Google)
The
current
Joan
Maragall
Gardens
have
their
origins
in
those
that
were
designed
by
Jean
Claude
Nicolas
Forestier
around
the
Royal
Pavilion
that
was
built
inside
the
premises
of
the
1929
International
Exhibition.
[1]
The
Palace
of
the
Missions
was
also
built
in
this
place.
This
palace,
which
during
the
Exhibition
of
the
29th
had
served
to
host
the
representation
of
Spanish
religious
missions
around
the
world,
would
change
radically
in
the
following
years.
During
the
Civil
War
both
the
Mission
Palace
and
the
Palace
of
Communications
became
temporary
prisons
for
refugees
and
political
prisoners.
After
the
entry
of
Franco's
troops
in
Barcelona,
it
was
used
as
a
concentration
camp
for
the
defeated.
The
detainees
were
interrogated
and
then
taken,
often
on
foot
and
tied
with
a
rope,
to
the
Model
prison
(men)
or
the
Corts
prison
(women),
or
to
the
Cànem
concentration
camps
(Poblenou),
in
the
Vall
d'Hebron
or
the
Palau
de
Missions
in
Montjuïc.
There
they
remained
until
the
Council
of
War
sent
them
to
the
Camp
de
la
Bota
(to
shoot
them),
to
the
workers'
battalion
or
to
the
penitentiary.
On
the
occasion
of
the
XXXV
International
Eucharistic
Congress
of
1952,
Barcelona
City
Council
had
to
find
a
place
to
house
the
pontifical
retinue
that
would
visit
the
city,
and
the
Albéniz
pavilion
was
considered.
On
the
other
hand,
the
neighboring
Palau
de
Missions
was
entrusted
with
another
use.
The
celebration
of
the
International
Congress
increased
the
arrival
of
immigrants
in
Barcelona,
who
were
fleeing
the
famine
of
a
long
postwar
period.
The
civil
governor,
Felipe
Acedo
Colunga,
gave
the
order
that
all
the
people
who
arrived
at
the
city
and
could
not
accredit
means
nor
justify
a
stable
address
were
put
at
the
disposal
of
the
authority
(Law
of
vagabonds
and
malefactors).
Thus,
since
1953,
the
Palau
de
les
Missions
in
Montjuïc
has
been
set
up
as
a
detention
center
for
immigrants.
There,
far
from
the
city
and
its
inhabitants,
they
had
to
wait
to
be
returned
to
their
places
of
origin.
It
is
estimated
that
between
1952
and
1957
there
were
about
15,000
deportees.
It
was
not
until
April
1957
that
Josep
Maria
Porcioles,
the
newly
appointed
mayor
of
Barcelona,
announced
his
idea
of
turning
the
Albéniz
pavilion
into
a
residence
for
illustrious
guests
in
the
city.
In
1961,
expansion
and
improvement
works
began,
sometimes
very
controversial,
which
lasted
for
5
years.
In
1969,
a
fresco
painted
by
Salvador
Dalí
was
placed
in
the
central
dome
of
the
entrance
hall.
Outside,
to
give
more
category
to
the
back
entrance
of
the
Palauet
Albéniz,
the
architects
Ignasi
Serra
i
Goday
and
Ros
de
Ramis,
asked
to
install
two
lions
that
were
in
the
Palau
de
Pedralbes.
A
year
later
the
gardens
were
expanded
with
the
current
design,
the
work
of
landscape
architect
Carles
Casamor,
and
finally,
on
June
23,
1970
the
new
Palauet
Albéniz
was
inaugurated
with
the
presence
of
the
caudillo,
Francisco
Franco,
and
representatives
of
the
Spanish
government.
The
gardens
were
renamed
Joan
Maragall,
in
honor
of
the
Catalan
poet.
It
started
from
the
old
gardens
of
the
Albéniz
Palace,
but
was
extended
up
to
3
times
the
initial
site
by
also
occupying
the
spaces
that
had
left
the
demolition
of
the
palaces
of
Modern
Art
and
the
Missions.
(Original)
Els
actuals
Jardins
de
Joan
Maragall
tenen
el
seu
origen
en
els
que
van
ser
dissenyats
per Jean
Claude
Nicolas
Forestier al
voltant
del Pavelló
Reial que
es
va
construir
dins
el
recinte
de
l'Exposició
Internacional
de
1929.[1] En
aquest
indret
també
es
construí
el
Palau
de
les
Missions.
Aquest
palau,
que
durant
l'Exposició
del
29
havia
servit
per
acollir
la
representació
de
les
missions
religioses
espanyoles
repartides
pel
món,
canviaria
radicalment
d'ús
en
els
anys
següents.
Durant
la Guerra
Civil tant
el
Palau
de
Missions
com
el
de
Comunicacions
es
van
convertir
en
presó
temporal
de
refugiats
i
presoners
polítics.
Després
de
l'entrada
de
les
tropes
franquistes
a
Barcelona
es
va
utilitzar
com
a
camp
de
concentració
per
als
vençuts.
Els
detinguts
eren
interrogats
i
després
els
duien,
molts
cops
a
peu
i
lligats
amb
una
corda,
cap
a
la presó
Model (homes)
o
a
la
de les
Corts (dones),
o
bé
cap
als
camps
de
concentració
del
Cànem
(Poblenou),
de
la
Vall
d'Hebron
o
del
Palau
de
Missions
a
Montjuïc.
Allí
restaven
fins
que
el
Consell
de
Guerra
els
enviava
al Camp
de
la
Bota (per
afusellar-los),
al
batalló
de
treballadors
o
al
penal.
Amb
motiu
del XXXV
Congrés
Internacional
Eucarístic de
1952,
l'Ajuntament
de
Barcelona
havia
de
trobar
un
lloc
on
allotjar
el
seguici
pontifici
que
visitaria
la
ciutat,
i
es
va
pensar
en
el
pavelló
Albéniz.
D'altra
banda,
al
veí Palau
de
Missions se
li
encomanà
un
altre
ús.
La
celebració
del
Congrés
Internacional
va
incrementar
l'arribada
d'immigrants
a
Barcelona,
que
fugien
de
la
fam
d'una
llarga
postguerra.
El
governador
civil, Felipe
Acedo
Colunga,
va
donar
l'ordre
que
totes
les
persones
que
arribessin
a
la
ciutat
i
no
poguessin
acreditar
mitjans
ni
justificar
un
domicili
estable
es
posessin
a
disposició
de
l'autoritat
(Ley
de
vagos
y
maleantes).
Així
doncs,
des
de
1953
es
va
habilitar
el Palau
de
les
Missions de
Montjuïc
com
a
centre
de
retenció
d'immigrants.
Allà,
lluny
de
la
ciutat
i
dels
seus
habitants,
havien
d'esperar
a
ser
retornats
als
seus
llocs
d'origen.
Es
calcula
que
entre
el
1952
i
el
1957
hi
va
haver
unes
15.000
persones
deportades.
No
va
ser
fins
a
l'abril
de
1957
que, Josep
Maria
Porcioles,
recent
estrenat
alcalde
de
Barcelona,
va
anunciar
la
seva
idea
de
convertir
el
pavelló
Albéniz
en
residència
per
a
hostes
il·lustres
de
la
ciutat.
L'any
1961
es
van
iniciar
unes
obres
d'ampliació
i
millora,
de
vegades
molt
discutides,
que
es
van
allargar
durant
5
anys.
A
la
cúpula
central
del
vestíbul
de
l'entrada,
el
1969
es
va
col·locar
un
fresc
pintat
per
Salvador
Dalí.
A
l'exterior,
per
donar
més
categoria
a
l'entrada
posterior
del
Palauet
Albéniz,
els
arquitectes Ignasi
Serra
i
Goday i
Ros
de
Ramis,
van
demanar
instal·lar
dos
lleons
que
es
trobaven
al
Palau
de
Pedralbes.
Un
any
més
tard
es
van
ampliar
els
jardins
amb
el
disseny
actual,
obra
de
l'arquitecte
paisatgista
Carles
Casamor,
i
finalment,
el
23
de
juny
de
1970
es
va
inaugurar
el
nou Palauet
Albéniz amb
la
presència
del caudillo, Francisco
Franco,
i
representants
del govern
espanyol.
Els
jardins
van
passar
a
anomenar-se Joan
Maragall,
en
honor
del
poeta
català.
Es
partia
dels
antics
jardins
del
Palauet
Albéniz,
però
s'ampliava
fins
a
3
vegades
el
solar
inicial
en
ocupar
també
els
espais
que
havien
deixat
l'enderroc
dels
palaus
d'Art
Modern
i
el
de
les
Missions.
