1/5 Maria S. 1 year ago on Google
Hi
varem
anar
aprofitant
una
activitat
promoguda
per
la
Generalitat.
Teníem
la
visita
guiada
a
les
10:30h.
Es
tracta
d’un
espai
interessant
però
realment
el
que
ens
va
cridar
l’atenció
va
ser
el
tracte
que
ens
va
oferir
el
senyor
que
feia
la
visita.
Només
començar,
ens
va
explicar
que
cada
setmana
“ve
un
senyor
de
Barcelona
per
arreglar
els
rellotges
i
fer
el
manteniment.
Perquè
ja
se
sap,
un
rellotge
que
no
funciona
no
serveix
per
res.
És
com
una
dona
que
no
sap
cuinar.
He,
he.”
En
aquell
moment
jo
vaig
fer
molt
mala
cara
perquè
no
acabava
de
fer-me
a
la
idea
que
realment
ho
hagués
dit.
Una
altra
visitant,
li
va
recriminar
que
el
comentari
era
masclista
i
de
mal
gust
i
ell
va
respondre:
“És
una
broma!
Que
no
ho
veu
que
soc
molt
de
la
broma!”
Durant
tota
la
visita
va
anar
bellugant-se
amunt
i
avall.
Explicava
una
cosa
d’aquí
i
una
altra
d’allà.
Sense
sentit.
De
fet,
no
era
una
visita
guiada,
simplement
anava
comentant
coses
dels
rellotges
quan
se
li
acudien.
Durant
l’estona
que
hi
vam
ser,
va
fer
tot
un
seguit
de
comentaris
masclistes
i,
fins
i
tot,
racistes.
Pel
que
fa
a
altres
comentaris
masclistes,
molts
giraven
al
voltant
de
la
idea
tradicional
de
la
dona
que
ha
d’estar
a
casa
i
tenir
fills.
Va
fer
comentaris
cap
al
meu
físic
i
d’altres
dones
que
fèiem
la
visita.
Sempre
excusant-se
amb
què
“soc
molt
bromista,
eh!
No
us
ho
prengueu
malament
que
soc
de
la
broma!”
També
va
fer
l’acudit
que
a
un
del
poble
li
agraden
totes
les
dones,
fins
i
tot
la
seva
i
mira
que
és
lletja,
eh!
Referent
al
comentari
racista,
fa
al·lusió
a
dir
que
aquest
museu
(no
està
catalogat
oficialment
com
a
tal)
el
visiten
molts
xinos.
I,
aleshores,
va
assenyalar
el
seu
rellotge
i
va
fer
la
brometa
del
basar,
pixant-se
de
riure.
Realment,
crec
que
és
l’experiència
cultural
més
desagradable
que
mai
he
viscut.
Aquesta
visita
guiada,
que
no
ho
va
ser
com
ja
he
explicat,
és
la
primera
impressió
que
vam
tenir
del
poble.
